Halitosi

Què és la Halitosi?

La Halitosi, també coneguda com a “mal alè”, es defineix com el conjunt d’olors desagradables que emanen de la cavitat bucal, independentment de quin sigui el seu origen.

Estadísticament un 30% de la població adulta pateix o ha patit halitosi en alguna ocasió.

El que és paradoxal d’aquest problema, és que qui el pateix, no és capaç d’olorar el seu mal alè, cosa que el converteix en un problema social. De vegades necessitem la col·laboració dels nostres familiars per adonar-nos que patim halitosi.

Cal puntualitzar que l’halitosi no és una malaltia sinó un símptoma, un problema que pot tenir significat diagnòstic i del qual n’hem de detectar l’origen.

Les olors de la boca poden originar-se a la pròpia cavitat bucal (en el 90% dels casos), o poden provenir de les vies respiratòries altes.

Hem d’identificar si el mal alè emana només per la boca, o per la boca i el nas.

Si l’halitosi emana per boca i nas, serà llavors un problema de les vies respiratòries altes, considerant dins aquesta àrea totes les causes otorinolaringològiques com ara rinitis, pòlips nasals, sinusitis crònica, amigdalitis, etc. Si el mal alè emana només per la boca, aleshores és un problema concret de la cavitat bucal i caldrà detectar de quin lloc de la boca prové per poder tractar-lo.

Les fonts poden ser diverses, per exemple gingivitis o la malaltia periodontal crònica (malaltia de les genives) amb formació de borses periodontals, causa una olor molt característica degut al cúmul de dipòsits i bacteris periodontals que s’allotgen en aquestes borses. És així que quan fem el tractament periodontal, desapareix el mal alè i el mal sabor de boca perquè estem eliminant la causa que el provoca.

Altres causes d’halitosi poden ser la retenció de partícules odoríferes entre les dents, empastaments insuficientment polits, pròtesis mal adaptades, càries, sequedat de boca, és a dir tot el que afavoreixi l’acumulació i la retenció de placa microbiana pot tenir com a conseqüència mal alè.

Un altre punt que mereix una atenció especial és la llengua, ja que s’ha demostrat clarament la relació existent entre l’halitosi oral i les substàncies dipositades al dors de la llengua. Per exemple pacients amb una boca sana, sense càries i sense malaltia de genives que pateixen mal alè, l’origen estaria a la base de la llengua. Allí, l’acúmul de restes, unit a la presència de certs bacteris, afavoreix la formació d’uns compostos volàtils sulfurats com el sulfur d’hidrogen i el metilmercaptà o altres compostos volàtils no sulfurats com l’indol i l’escatol o altres amines. Tots aquests compostos provenen de diferents bacteris que s’hauran de detectar i quantificar.

Altres vegades, les infeccions de les vies respiratòries altes, provoquen l’anomenat moqueig retronasal a la part posterior de la faringe, que va caient cap al dors de la llengua. Aquest degoteig conté bacteris que s’acumulen a la part posterior lingual, a la base de la llengua, i habitualment amb les mesures d’higiene no aconseguim arribar a eliminar-les, comencen llavors a produir-se els gasos sulfurats, quan parlem movem la llengua i aquests gasos emanen , de manera que la major part de les halitosis empitjoren quan parlem.

Pel que fa al tractament, el més important és diagnosticar-ne la procedència i comptar amb un protocol d’actuació, hi ha tractaments antibacterians i mecànics que, combinats i aplicats a cada cas particular, poden donar solució efectiva a un problema que genera gran preocupació en les persones que la pateixen, per això convidem a aquests pacients que ens consultin, que demanin informació i que es deixin assessorar perquè es puguin aplicar tot el conjunt de mesures de què disposem avui dia per a un tractament eficaç.